A Islàndia he donat veu a la meva creativitat en contacte amb la natura

Viernes, 26 Mayo 2017 09:37

HALLO HEIMA

Per conèixer millor la seva experiència. Ana va començar a escriure el blog Hallo Heima (Hola Llar)  «Ho vaig fer per escriure les meves sensacions. M’agrada molt escriure i tinc facilitat per expressar-me. Serveix per estar en contacte i expressar-me amb tot el que vulgui». Li resten tres mesos a Islàndia i pensant en la tornada té algunes coses molt clares.  «Vull seguir treballant amb els materials que he descobert a Islàndia, com el cuir, i formar part d’algun projecte educatiu similar. Islàndia és un escenari ideal on ha aflorat la meva part més creativa. Allà és fàcil fer i atrevir-te a fer coses, surtin o no, et trobes amb les portes obertes i facilitats. M’agradaria que a Sabadell també fos possible. L’experiència que està vivint a l’illa màgica i aquesta creativitat amb la natura (llana, cuir, ceràmica etc...) vol continuar-la a casa. Que no s’aturi aquesta creativitat.

 

Islàndia s’ha convertit en un país de moda per anar de vacances i descobrir tota l’illa. La teva història va més enllà. Vas marxar a treballar a l’agost durant un any. Que fas allà?

 

Estic fent un voluntariat amb el Servei de Voluntariat Europeu a Ásgardur, un centre de teràpia ocupacional a uns 15 kms de Reikjavik. Al mig del bosc on tenim tallers amb nois amb diversitat funcional treballem amb diferents materials naturals com llana, cuir i fusta. Feia molts anys que volia viure a Islàndia, era una il.lusió molt gran que tenia i era el moment adequat per fer-ho.

 

Què vas estudiar aquí?

 

Vaig fer psicologia a la UAB. Volia tenir un any d’experiencia en una cosa relacionada amb el que havia estudiat i allà m’he trobat sobretot amb la meva creativitat.

 

Creativitat, natura en un país de molts mites ja en el teu lloc de treball, no?

 

Ásgard és un dels nou regnes de l’Yggdrasil, l’arbre de l’univers que amb les seves branques i arrels sosté els nou mons. És en aquest regne on habiten els déus, és el món superior, el cel. Aquí hi ha les morades dels déus i el Valhala, que és on van els guerrers caiguts en batalla acompanyats per les valquíries. En fi, la mitologia nòrdica m’entusiasma, però era per mostrar el present que tenen a Islàndia i en el meu lloc de treball el folklore nòrdic. 

 

Quina és la teva feina.

 

Estic en un lloc de treball protegit per una trentena de nois amb diversitat funcional que ón acompanyats i guiats per monitors, entre els quals em trobo. Fa més de vint anys que funciona i està situat en un recinte en plena natura.

 

Estàs vivint una Islàndia diferent a la dels turistes?

 

Islàndia és especial degut a la seva natura que és dramàtica, rigorosa, capritxosa, desoladora, i quasi lliure de la intervenció de l’home, aquí mana ella i tot funciona al seu ritme. Per mi, sortir 5 minuts fora de la ciutat i ja veus paisatges que a mi personalment m’omplen de llàgrimes. La desolació del paisatge m’omple molt, curiosament. I allà és molt fàcil de tenir perquè ets en plena natura. Em dóna molta força. I aquí és poderosa, pots no tenir sort si te la jugues. També és cert que es ven una imatge d’Islàndia molt bona però és un lloc amb clars i obscurs.

 

Has passat de viure amb 3 hores de llum i a l’estiu et tocarà 3 hores només de nit. De la foscor a la llum?

 

s un canvi brutal. Especialment entre novembre, desembre i gener. Molt dur, notes com el dia s’escursava, en un mes es feia de nit dues hores abans i això ho notaves absolutament, era claustrofòbic. La diferència és amb una velocitat molt bèstia. No és normal pel cos. Aquesta llum encara no l’assimiles bé després de venir de la foscor. Ric de quan parlava amb amics i em deien que l’hivern a Sabadell havia estat fred.

 

Penses que Islàndia s’ha idealitzat?

 

Penso que la imatge que ens arriba del nord d’Europa és molt poc completa. Com moltes coses, s’han de viure, i no em refereixo a venir quinze dies a l’estiu amb un temps espatarrant. I a vegades no valorem massa el que tenim a casa i ens n’adonem quan sortim fora. Ara valoro molt més la cultura mediterrània i el nostre sabor, tot i que hi ha coses que continuen sense agradar-me, és clar. I que Islàndia és màgica no hi ha cap dubte, aquí es respira quelcom especial, deu ser cosa dels elfs (riu). 

 

Alguna anècdota. En deus tenir moltes?

 

Un detall del que em vaig adonar amb tan sols posar el peu a l’illa és que ningú portava paraigua i és que no serveixen absolutament de res. Gràcies al vent apocalíptic que ens amenitza els dies sovint, la pluja i la neu “cauen” de dalt a baix, d’esquerra a dreta i curiosament de baix a dalt. Acabes xop i amb la cara i els cabells regalimant i no hi ha res a fer, només caminar amb el cap cot i lluitar i obrir-te camí. Les primeres setmanes quan estava eufòrica per poder estar a Islàndia em semblava una cosa divertidíssima, ara m’ho prenc amb més tranquil·litat

 

 

 

 
Modificado por última vez en Viernes, 26 Mayo 2017 10:05
Valora este artículo
(1 Voto)
Visto 452 veces
Jordi Sánchez

'Juntaletras' y 'hacefotos'

Periodista y fotógrafo

Journalist and photograf

más que menos

 

jordi@jordipress.com

Sitio Web: www.jordipress.com

Deja un comentario

Asegúrate de llenar la información requerida marcada con (*). No está permitido el Código HTML. Tu dirección de correo NO será publicada.

Síguenos en Facebook

Información

 

Veo lo mismo que tu

Ahora lo escribo más allá de Sabadell

De todo y para todos

Vida, pura vida en todos los sentidos

A traves de www.jordipress.com

Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.

Comentarios

Imágenes