https://www.isabadell.cat/esports/futbol/entrevista-jordi-bransuela-2/

L'entrevista a Isabadell.cat 

Parlem de tot, amb el ‘Mago’ Bransuela. Ell porta els quadres del Sabadell dins del cor, com es pot veure en aquesta última entrevista del 2021.

Quants anys portes dins del Sabadell?
Vaig començar com a benjamí fins a fer la pretemporada amb el primer equip. I ara ja fa 15 temporades com a responsable de material. Diria que uns 25.

De la teva època de jugador, quin nom et ve al cap?
Lino [Gutiérrez], per mi és el referent i en aquella etapa pels que veiem de la base ens fixàvem en ell. A més jo com a migcampista, volia semblar-me a ell. Ell és el nostre emblema. Vaig gaudir molt com a espectador. Ell és l’essència. Els que som del Sabadell defensem la samarreta com si fos ell.

Un amic em diu que Lino hauria de tenir una estàtua com a referència del jugador de la base que arriba a Primera.
Estic content pel que ha fet el club aquesta temporada amb ell posant la Grada Lino al Gol Sud. Lino és la referència de tots els que jugàvem al camp de terra de l’Olímpia. A més el vaig tenir d’entrenador tant al Can Deu com al Sabadell amateur.

Que recordes d’aquella pretemporada amb el primer equip?
Em va pujar a entrenar Julià Garcia, per mi un mestre. De fet, gràcies a ell vaig continuar jugant al futbol. Tinc molt que agrair-li. Va posar seny al meu cap i més en una època difícil. Al primer equip estava Lluís Pujol, l’època de Mas Badó i jugadors com Huguet o Manolo Sánchez [l’actual segon entrenador de Munitis]. Anàvem a entrenar cada dijous i estàvem amb el primer equip. Per això ara als juvenils quan venem a entrenar amb el primer equip em preocupo d’ells.

Del Sabadell vas passar al Mercantil…
L’últim any de juvenil, Julià em va cedir al Mercantil. Em van tractar molt bé com si fós del Mercantil de tota la vida. Vaig estar molt a gust amb Joan Murtró i Jordi Martínez. Els estic eternament agraït. Després em va fitxar la Damm sub-19 on vaig coincidir amb Raül Garrido, amb qui guardo una molt bona amistat. Després vaig jugar a 3ª Divisió amb el Sant Cugat de Manolo Fernández. Va ser una llàstima que no poguéssim mantenir la categoria.

On vas gaudir era al futbol territorial, o almenys aquesta era la impressió que feia.
Així és. Els meus millors anys van començar ja amb el Can Deu a Preferent, Ca n’Oriac, Penya Los Merengues, Sant Quirze, Sabadell amateur, Can Deu, Barberà amb Mariano Guerrero i finalment de nou al Ca n’Oriac i allà em vaig retirar amb 30 anys. Ja tenia altres prioritats, família i ja no gaudia al camp. Tenia clar que ‘quan surti al camp i veig que em passen pel costat, plego’ i així va ser.

El ‘Mago’ Bransuela va néixer amb els teus golassos tant de falta com des de mig del camp. Ens facilitaves molts les cròniques.
Quan entrenava em quedava després a xutar faltes. També tenia mania per xutar des de mig del camp. Crec que vaig fer cinc o sis. Especialment, recordo un jugant amb el Ca n’Oriac al camp del Parets. Era el minut 90. Ja m’havia adonat que el porter estava sempre avançat. Ho vaig provar i va sortir bé, vam guanyar 0-1. Va ser un golàs. Això si, quan no sortia bé, m’emportava l’esbroncada de l’entrenador (riu).

Julià Garcia, Joan Murtró, Jordi Martínez, Lino, Manolo Fernández, Manolo Guerrero, només Quico Díaz falta en aquesta gran llista d’entrenadors que has tingut.
Així és. Crec que Quico no hauria deixat que em retirés als 30 anys. El conec des de petit. El més important és que som grans amics i com a anècdota, jo li dic amb Mofletes i ell també a mi’. Tenir a Quico com a amic, val molt.

'La magia de Jordi Bransuela desde el campo a los vestuarios'

https://jordipress.com/deporte/futbol-territorial/item/1128-la-magia-de-jordi-bransuela-desde-el-campo-a-los-vestuarios

Has jugat amb grans jugadors que com tu mateix podrien haver jugat al primer equip. I ara des de dins, què penses que no hi hagi jugadors de la ciutat al club.
Sabadell i el seu entorn té grans jugadors. Potser ha faltat una mica de valentia, per atrevir-se una mica més. Jo em creia un gran futbolista, però igual no vaig estar a l’alçada en el seu moment. Ara que fa 15 anys que soc dintre del club també et dic que és molt difícil poder arribar. Les categories estan per alguna cosa. Tot aquell que juga al futbol té els meus respectes. El més fàcil és xutar la pilota, el més difícil és jugar a futbol. Jo cuidava la pilota i també estava rodejat de grans jugadors. Tant de bo algun dia podem veure a l’equip del Sabadell molta gent de casa.

Com recordes el teu retorn al Sabadell?
Treballava a la fàbrica de Soteras, que també coneixia als meus pares de joves. Hi havia una vacant d’utiller al Sabadell i vaig acceptar amb molt respecte i a una posició molt difícil. Recordo perfectament que va ser un partit contra l’Eivissa amb la lesió de Roberto Morales i vaig haver d’anar a buscar gel a la benzinera. Va ser un dia complicat per la lesió de Roberto.

En aquests 15 anys al club, ja has estat pràcticament a totes les categories. Només et falta Primera Divisió.
Espero que algun dia. A Primera Divisió sí que vaig ser com a aficionat a la caravana que es va fer a l’últim partit de lliga a San Mames. Recordo molt aquell dia amb la tempesta a Bilbao.

Quin és el moment que més gaudeixes en un dia de partit?
El que més m’agrada és quan els jugadors escalfen. Veig el públic, com arriben al camp per veure jugar al seu Sabadell i em veig reflectit quan era petit i venia al camp amb el meu avi. Mai hem de perdre aquesta il·lusió de veure la samarreta del Sabadell i el somni de jugar amb el primer equip. Si mantenim aquesta il·lusió, tot serà més fàcil.

Quin resum faries d’aquestes 15 temporades?
En aquests 15 anys he après de tots els entrenadors. He tingut molta sort amb tots. A alguns més que d’altres per edat o per maneres de pensar, però seria injust posar algú per davant d’un altre. Sempre intento que la persona que vingui de fora se senti com a casa. Que marxi del Sabadell amb un bon record del club. Les persones passem, però el club queda. Només els demano dedicació màxima i no tinc cap queixa.

Acaba un 2021 amb nom clau com és el d’Antonio Hidalgo
Antonio i jo som alguna cosa més que entrenador i utiller, som amics. En l’àmbit personal em va fer mal la seva destitució, però tots entenem que això és futbol. Si els resultats no acompanyen el primer que salta és l’entrenador. Estaré eternament agraït tant personalment com a treballador i desitjar-li molta sort tant amb ell, com al ‘Juve’ com a l’Ignasi [Salafranca].

Com veus a l’actual entrenador, Pedro Munitis?
Pedro és un treballador nat i es nota des del primer minut. És incansable. Jo arribo cada dia al camp a les 6 o 6:30, ell arriba a les 7.30 i quan jo marxo a les 20 hores ell encara no ha marxat. Ell tanca l’estadi. Que una persona que ve de fora i no coneix el club i veus que s’implica d’aquesta manera, només pots desitjar que tingui sort, perquè la seva sort serà la de tots.

Tens una família molt arlequinada, i al teu costat treballant, el teu fill Sergi
Estic molt content de tenir aquesta família. És una sort treballar amb el meu fill i inculcar-li els valors del club. Tant els meus fills, Sergi i la Sandra. La meva dona, els fills de la Lydia, la meva dona – David i Ainhoa – i les netes Valèria i Martina que ja han pogut veure al Sabadell a Sevilla i Madrid. Tots ells són el que buscava a la meva vida.

Ets conscient que ets la imatge del Sabadell com va quedar clar amb la foto del carnet de l’ascens?
M’emociona només de pensar-ho. Va ser un any molt especial i intuíem que podia passar alguna cosa bonica. També portar la cadira de l’afició a la fase d’ascens durant aquells 15 dies tan macos. Els jugadors miraven la butaca i sabien que l’afició hi era allà.

La victòria a Castelló a l’última jornada ha de ser un impuls per un Sabadell que acaba l’any en descens,. L’equip està molt lluny de l’objectiu.
Tots som conscients que hem d’apretar les dents i donar el màxim. A escala institucional, tot funciona molt bé i també hi ha un bon vestidor. Per mi els jugadors són com els meus fills, sempre hi ha algú més rebel. Sé qui ho ha passat malament només arribar. Només els demano que vinguin cada dia amb la mateixa il·lusió que ho van fer el dia que van fitxar pel Sabadell.

Un desig pel 2022.
Que tot el món tingui salut. 2020 i 2021 han estat dos anys molt durs, amb gent que ha marxat i no ha pogut amb aquesta pandèmia. Els tenim al cap i els trobem a faltar. Demano salut, que la gent es cuidi, que valori el dia a dia, que gaudeixi de la persona que té al costat. És una cosa que he après aquests anys. Valoro la família que tinc i la gaudeixo. I desitjar un feliç any a tots els arlequinats. Molta salut i que aquesta temporada acabi de la millor manera possible. Que estimin al club. Estar enamorat del Sabadell és el millor amor que es pot tenir.

Igualment ‘Mago’.