JORDI SÁNCHEZ. ISABADELL.CAT

https://www.isabadell.cat/esports/futbol/entrevista-jesus-rueda-betis/

Betis’ entrena ben a prop d’on va començar a jugar: als desapareguts Comerç Creu i Penya Los Merengues. Així és ‘Betis’.

Suposo que la gent el crida més per ‘Betis’ que per Jesús quan va pel carrer, igual que ens va dir ‘Numosky’, entrenador del Can Rull, la passada setmana a iSabadell.
Vaja que sí. Ningú em crida ni saben que em dic Jesús. Jo sempre ‘Betis’ des de ben petit. El Betis, és especial, en honor del meu pare Jesús. Així es diu també el meu fill que té vuit mesos i espero que també sigui del Betis com el seu avi i com jo [la seva dona Vanessa està rodejada de sentiment bètic].

Quan dic Betis o Real Betis Balompié que li ve al cap? El seu somni seria treballar a l’estadi Benito Villamarin?
La veritat és que estic molt content de la temporada que està fent tant a la lliga com a Europa. Per mi el Betis significa un sentiment que des de petit me’l va inculcar el meu pare i és una cosa molt especial que porto dins. És molt difícil explicar que suposa ser bètic. És un sentiment inexplicable. Sí que m’agradaria entrenar el Betis, encara que fos al futbol base. El meu somni és anar a viure algun dia a Sevilla i no descarto donar la sorpresa i entrenar. Ho porto a dins, tinc el braç tatuat de Betis, Sevilla, Joaquín, el Benito Villamarín. La setmana que ve seré a Sevilla veient el derbi.

Porta tota la vida com a futbolista i després com a entrenador. El futbol era millor abans o ara?
El futbol abans era millor sense cap mena de dubte. Recordo que de petit estava al carrer 8 o 10 hores jugant al futbol amb els amics. Ara tot està prohibit. Tenim prohibit jugar al carrer o fer us dels camps de futbol. Ara aquestes vuit o hores les passen amb les videoconsoles. Això va en contra del jovent i del futbol. Anem cap enrere.

Suposo que també era millor respecte a l’afició al futbol de barri.
Així és. Quan jo era petit, jugàvem el nostre partit i diumenge tots érem al camp per animar a l’amateur. Ara no és així i s’ha perdut aquest caliu que hi havia abans.

Quan va començar a jugar?
Als cinc anys al Comerç Creu i fins a la categoria cadet ho vam guanyar tot. Fins i tot vaig passar de benjamí a infantil sense jugar com aleví. Després a la Penya Los Merengues. I d’allà al Sabadell, cinc anys, entre el juvenil on vaig coincidir amb Miguel Ángel [Lozano] que va arribar de pressa al primer equip.

Vostè no va tenir la mateixa sort i llavors va començar el seu camí entre el sud i el nord de Sabadell.
Si, em vaig lesionar a l’amateur del Sabadell i vaig estar un any fora. Allà va acabar les meves possibilitats (diu rient) i vaig jugar a la Penya Los Merengues, Fontetes, Sant Julià, Sabadell Nord, Sant Quirze i Sabadellenca, on vaig passar de jugador a entrenador.

Diumenge va complir 300 partits com a entrenador de la Sabadellenca. Això són paraules majors.
Si, són 300 partits a l’equip del meu barri com a entrenador i tots oficials sense amistosos. On millor puc estar? Són ja 11 temporades en dues etapes. Enmig vaig ser a l’Horta i al San Lorenzo de Terrassa, però com a la Sabadellenca enlloc.

Al sud està ben rodejat a la banqueta amb el gran Palau i companyia oi?
Palau sempre ha estat amb mi com a delegat, des que jo tenia 20 anys. És un gran. Tinc a Diego que també ha estat amb mi sempre. A ‘Lolo’ Raya que és tota una institució al club i que el tinc de segon i a Catena després d’estar amb Vaquero al Tibidabo. Tinc el millor equip també al meu costat.

Tornem a aquesta temporada. Per què la Sabadellenca és al grup cinquè de Segona Catalana, mentre els altres tres de la ciutat són al grup quart?
Ho vaig decidir jo. M’estimava més jugar al grup de Barcelona i no fer desplaçaments tan llargs com al camp de la Pirenaica o d’altres del grup quart. És clar que m’agraden jugar els derbis davant Can Rull, Tibidabo o Sabadell B, però també hi ha d’altres partits macos.

Com l’últim intens davant l’EF Barberà Andalucía del passat diumenge. Com ha estat el retorn després de la pandèmia?
Vam empatar a 2 però per ocasions hauríem pogut guanyar 4-2 o 5-2. No m’agrada parlar dels àrbitres, però aquest cop no vam tenir sort en aquest aspecte. I respecte a la pandèmia clar que és nota. Vam començar la temporada amb 27 jugadors. Els més grans estan acusant aquests dos anys de la pandèmia i hi ha més lesionats. La resta de l’equip és més jove i sense experiència. Estic segur que ens salvarem hi anirem endavant.

Com veu el futbol a la ciutat? Des del Sabadell a la resta d’equips de Primera i Segona Catalana.
D’entrada, crec que el Sabadell hauria de tenir més punts. S’ha de tenir confiança i tranquil·litat confio molt en Hidalgo. A Primera Catalana, el Sabadell Nord sortirà endavant. És una categoria molt difícil, però confio plenament en Pablo Becerril. A Segona, el Tibidabo ha començat molt bé amb tres bons partits amb la llàstima de la primera derrota del cap de setmana.

Per cert, aquest dissabte hi haurà el primer derbi Can Rull RT-Sabadell B. Com ho veu?
‘Numosky’ és com jo. Té un equip amb el qual porta jugant molt temps i estic segur que acabarà la lliga entre els cinc primers. El Sabadell B té un gran equip amb jugadors joves de qualitat. Segurament passaré a veure el derbi. Serà un gran partit.

Paraula de Jesús…Betis