DAVID CAPARRÓS

La desaparició d’un club històric, un altre més, ni que sigui perquè fa molts anys que existia, sempre comporta un cert batibull a les xarxes socials, especialment d’aficionats de clubs que no viuen moments actuals especialment brillants. Amb la defunció del Novelda FC, probablement, un 2 per cent de la població de Novelda, alguns nostàlgics i grans coneixedors de clubs històrics i algun que altre soci de clubs en situació no molt diferent a la del Novelda FC, potser hauran plorat la seva desaparició. Els uns, els que més, perquè ha desaparegut el seu club de tota la vida i els altres, perquè veuen, o intueixen inconscientment, que això també li pot passar al seu club de tota la vida.

La pregunta filosòfica que ens podem fer és si abans de l’anunci de la defunció, el Novelda FC estava realment viu... Aquesta pregunta ja no té gaire sentit per al Novelda FC perquè ja és oficialment mort però ens podem fer aquesta pregunta utilitzant un club que no estigui oficialment mort; el Sabadell.

El Sabadell és viu o mort? Si ens basem en criteris tècnics, podríem dir que no és mort. Oficialment, no. Podem dir, doncs, que és viu, igual que els socis del Novelda FC ho podien dir del seu club fa tot just unes setmanes. Tanmateix, definir què és la vida és molt difícil. No és tan senzill com blanc o negre. Aquí és on comença la qüestió metafísica de la pregunta. Què vol dir estar vius? Si no estem morts però tenim dubtes d’estar vius, com ens trobem? En medicina han trobat una definició per a aquesta situació: ens trobem clínicament morts. Aquesta és la situació que segurament més s’ajusta a la situació actual del Sabadell. No estem morts i el club, fins i tot, encara té jugadors que juguen al futbol. De fet, durant els últims anys a Segona A i el descens a Segona B, el Sabadell no només va passar de trobar-se clínicament mort, sinó que a més a més, vam passar a tenir totes les constants vitals descontrolades.

El preàmbul de la mort oficial. Tanmateix, ningú no va voler signar la defunció i el Club va seguir connectat a una màquina. Ara, però, sembla que les constants del club s’han tornat a estabilitzar i això, quan t’estimes el Club, sempre és d’agrair. Els arlequinats hem d’agrair que els nous responsables hagin aconseguit millorar la situació del club i hagin pogut tornar a la situació d’abans del l’ascens a Segona A, és a dir, a una mort clínica sota control endollada a una màquina artificial.

Òbviament, mentre el club estigui endollat a una màquina, és humà que els arlequinats ens aferrem a aquest fil d’esperança i vulguem creure que hi ha un futur millor que ens espera. Que trobarem un medicament miraculós que ens permetrà tornar a la plenitud de la vida. Ara sabem, però, que l’anterior medicament miraculós, en forma de pastilles de Segona A, no va servir per res de bo. I si continuem confiant que les pastilles de Segona A ens tornaran a la vida, potser podrem tornar a veure futbol professional a la Nova Creu Alta però això no serà cap garantia per evitar que el Sabadell és pugui convertir algun dia en un altre Novelda FC. I si el planeta no ha deixat de girar perquè el 2 per cent de la població de Novelda hagi pogut plorar la desaparició del Novelda FC, tampoc ho deixarà de fer perquè l’1 per cert de la població de Sabadell pugui plorar la mort oficial del CE Sabadell.