L’edició d’enguany ha aconseguit aplegar un total de 37 treballs, una xifra més elevada que el volum d’estudis
presentats els darrers anys, la qual se situava al voltant de la trentena. El lliurament dels premis ha anat a càrrec
d’Esteve Picola, director general de l’entitat, Ramon Ramells, director gerent de la Fundació Vallparadís
MútuaTerrassa, Yolanda Cuesta, directora gerent de la Fundació Assistencial MútuaTerrassa i Ferran Cachadiña,
director gerent d’Àptima Centre Clínic.

El primer premi se l’ha endut el treball “Eficàcia de l’ús d’ulleres immersives de distracció a través d’ imatges,
en pacients claustrofòbics en proves de ressonància magnètica” obra de Sandra Ordoño, infermera del servei
de Diagnòstic per la Imatge, Montserrat Díaz Membrives, Gestora de recursos del Procés de Diagnòstic per
la Imatge, Ignasi Garrido Ribas, Psicòleg clínic de l’Àrea de Salut Mental, Conxi Caro Benito, Biblioteca de
Fundació Docència i Recerca i Olga Monistrol Ruano, professora de la Universitat de Lleida. Es tracta d’un
estudi en què s’ha valorat els beneficis i eficàcia de l’ús d’ulleres immersives en pacients que pateixen
claustrofòbia, en el moment de realitzar una prova diagnòstica com una ressonància magnètica. Aproximadament
l’ 1% de la població refusa realitzar-la o la finalitza prematurament degut a patir claustrofòbia. L’evidència
científica afirma que, a causa de la claustrofòbia, l’ 1,6% dels pacients finalitza la prova abans, i entre el 2,3 i el
3,8% se sotmeten a una sedació. L’ús d’ansiolítics és una altra opció, però té altres efectes adversos, suposa un
increment dels costos i requereix un control post procediment. Com a alternativa, la realització de ressonàncies
obertes proporciona una imatge subòptima atès que el camp magnètic és menor. En aquest context, resulta
rellevant l’ús d’intervencions no farmacològiques per a aquest grup de pacients com l’ús d’ulleres immersives.

El segon guardó ha estat per a l’estudi “Qualitat de vida i benestar emocional en pacients amb Diabetis Mellitus
tipus 1 en relació amb la glucometria i la composició corporal”. En aquest cas els resultats han constatat que
els pacients diagnosticats de Diabetis Mellitus tipus 1 (DM1), malaltia autoimmune crònica caracteritzada pel
dèficit d'insulina, ha de prendre un elevat nombre de decisions de forma diària integrant coneixements, habilitats
i actituds per mantenir els nivells de glucosa dintre del rang de la normalitat. Aquesta gestió terapèutica complexa per part del pacient i la família pot interferir i afectar a la seva qualitat de vida i benestar emocional.

En particular, la DM1 s'associa a una major prevalença de trastorns mentals: de depressió, d'ansietat i de la conducta
alimentària. Per tant, és fonamental incorporar als programes d’educació terapèutica una visió holística treballant
amb les persones coneixements, habilitats i actituds per tal de millorar tant els resultats glucèmics com el benestar
emocional. Les autores han estat Ana Belén Berrocal, infermera; Núria Alonso Carril, infermera; Silvia
Rodríguez, infermera; Maria Jose Barahona, cap del servei; Carmen Quirós Lopez, metges adjunta, i Verónica
Perea Castilla, metge adjunta, totes elles professionals del servei d’Endocrinologia i Nutrició