DAVID CAPARRÓS. SOCI

Tot i que amenaçava pluja i que el Barça va anunciar que no jugarien les seves estrelles habituals, la Nova Creu Alta es va omplir. Val a dir que no era difícil trobar la manera de que et regalessin un entrada,però la realitat és que 10.700 persones no anaven a la Nova Creu Alta des del dia del playoff d’ascens a Segona A, quan el Sabadell va jugar contra l’Eibar, a mitjans del mes de maig de 2011. Des d’aleshores, han passat gairebé vuit anys i en aquest temps, a la Nova Creu Alta, el Sabadell ha jugat durant quatre anys 84 partits a Segona A i un partit oficial de Copa contra un equip de Primera divisió. En cap d’aquest 85 partits, ni per suposat en els partits que el Sabadell ha jugat a Segona B, no s’ha arribat a veure mai 10.700 persones a la Nova Creu Alta.

Veient el partit de dimecres, en directe o per televisió, molts arlequinats, al·lucinats veient l’estadi ple, es pregunten on és tota aquesta gent quan juga el Sabadell. La veritat irrefutable és que a la Nova Creu Alta no hi són, ni amb entrades regalades. I molts arlequinats s’emprenyen, preguntant-se en veu alta per què no animen al seu equip de la ciutat, deixant entreveure que la gent de la ciutat, si li agrada el futbol, ha de tenir una espècie d’obligació derivada de la proximitat per animar al Sabadell. Per això, tenim tendència a carregar contra aquests milers i milers de sabadellencs amb una frase del tipus “la gent d’una ciutat ha d’animar l’equip de la seva ciutat”, com si fos l’onzè manament.

Aquesta Supercopa de Catalunya, però, ha sigut un experiment que ha demostrat que una cosa és que t’agradi el futbol i una altra molt diferent que t’agradi un equip de futbol. De fet, en català hi ha una dita que diu “qui t’estima, s’arrima” i veient l’estadi pràcticament buit cada quinze dies, podem concloure que a Sabadell hi ha milers i milers de ciutadans que no estimem el club de futbol més important de la ciutat. I en conseqüència, no s’hi arrimen.

Recentment, s’ha posat en marxa el futbol inclusiu, un exemple que posa un punt de llum en la foscor dominant. Accions com aquestes són les que et fan ser estimat i van més enllà de guanyar o perdre. De fet, no és descabellat pensar que la gran majoria dels dos mil socis que anem a la Nova Creu Alta ho fem perquè el Club ha aconseguit, d’una manera o una altra, al llarg de la seva història, establir algun vincle amb nosaltres. Un vincle que ens fa estimar el Sabadell, guanyem o perdem.

Per això, seria magnífic que el Club aconseguís que aquests milers i milers de sabadellencs que els hi agrada el futbol s’arrimessin a la Nova Creu Alta,no per veure bon futbol, sinó perquè s’estimessin el Club. Sens dubte, aconseguir que t’estimin és molt més difícil que aconseguir jugar a Segona A però és la raó de ser més bonica, sòlida i sostinguda que existeix per assegurar que l’ànima del Club estigui ben viva. I si aconsegueixes tenir 10.700 aficionats que t’estimen, difícilment xiularan l’equip quan perdi i, en conseqüència, ningú a la llotja haurà de patir per sentir-se negativament sorprès o abatut.