L’any futbolístic modern pot resumir-se de la mateixa manera; les Olimpíades són la pretemporada i els Jocs Olímpics, la temporada. Aquí és on es circumscriu el futbol modern, el futbol que minimitza i traeix l’essència del futbol. Des d’aquest punt de vista, el futbol modern s’entén amb bons fitxatges de pretemporada, un bon entrenador i saber vendre’s sense pudor a qualsevol patrocinador que pagui els diners que es necessiten per fitxar més jugadors i anar pujant de categories. Aquesta pretemporada hem vist, però, un exemple de les misèries i les falsedats del futbol modern: el Girona va baixar de categoria i una de les primeres accions que va emprendre el club per acomodar-se a una categoria inferior va ser disminuir en un 25% les grades de Montilivi. Un exemple de la natura execrable del futbol modern.

Aprofitant, però, que nosaltres no juguem a la LFP, encara podríem estar a temps de ser un club de veritat, complert, viu. Un club representant de les essències del futbol i no del cartró pedra que és el futbol modern. Potser no cal que inventem moltes coses, només fer una ullada a equips que fan honor al futbol sense cognoms. Al futbol que comença i acaba amb la seva gent, que es vincula a la societat que l’envolta.Hi ha uns quants equips de futbol que representen l’essència del futbol; el FC SanktPauli, el FC Livorno, el Rayo Vallecano, el Betis, el FC United of Manchester o la selecció d’Irlanda, per posar uns exemples. Tots aquests clubs tenen una raó de ser; una afició que omple l’estadi sense dependre de la categoria de l’equip. De fet, seguint amb el paral·lelisme de l’inici, podríem dir que el futbol modern i el futbol van en sentit contrari.

Quan un d’aquests clubs de veritat, el Betis, va baixar de categoria fa uns anys, durant la pretemporada següent van aconseguir superar la quantitat de socis que tenien tot just la temporada que van baixar. No cal ni comparar el futbol modern que representa el Girona amb el futbol que representa el Betis. Simplement són dos futbols que van en sentits oposats, són antagònics. De fet, mentre per al futbol modernla temporada és l’equivalent dels Jocs Olímpics, per al futbol de veritat la temporada correspon a les Olimpíades, al període on s’ha de treballar fort per arribar a la pretemporada amb els deures fets.

La temporada serveix per demostrar un manera de ser tal que quan arribin els Jocs Olímpics, la societat tingui la necessitat de fer-se sòcia d’aquest club. Per tant, si volem ser un club de veritat quan tornem a les lligues de futbol professional,cal que el Club trobi abans el desllorigador que faci que durant la temporada la gent de la ciutat s’identifiqui amb ell, fins a tal punt que vulgui fer-se sòcia quan arribi la pretemporada. Així tindríem una massa social gran i sòlidaque permetria superar els moments en els que l’equip, a la gespa o a la llotja, no estigués a l’alçada del club que representa. Ara mateix, nosaltres, ni juguem en el futbol professional ni tenim una massa social important. Tots els indicis, però, mostren que el nostre club es mouessencialment per paràmetres del futbol modern ja que, fins i tot, tenim una de les noves característiques menyspreables del futbol modern; una casa d’apostes com a patrocinador. Així doncs, i com ha passat durant els darrers 30 anys, el futur més lluent que ens espera és semblar-nos a un Girona qualsevol. Un club que ningú no trobarà a faltar a Primera divisió.