Iniciar sesión

Usuario *
Contraseña *
Recordarme

Create an account

Fields marked with an asterisk (*) are required.
Name *
Usuario *
Contraseña *
Verify password *
Email *
Verify email *
Captcha *
Reload Captcha

Una exposició recorda la memòria dels sabadellencs que van viure la guerra civil i la postguerra Destacado

By Septiembre 01, 2021 740
El cartell de l'exposició El cartell de l'exposició MHS

La memòria històrica dels sabadellencs que van viure la guerra civil i els primers anys de la postguerra en forma d'exposició al Museu d'Història de Sabadell. 85 anys després, ho fa amb una exposició titulada “Cartes, dietaris i memòries de guerra i postguerra (1936-1945)” fins al 30 de gener de 2022.

La mostra l’ha comissariada Genís Ribé Monge, historiador i tècnic del MHS, a partir de textos elaborats i documentats pels historiadors Esteve Deu Baigual i Arnau Berenguer Garrigós. Pretén posar en valor el llegat documental, privat i públic, que han deixat més d’una quarantena de persones que van patir les conseqüències d’una rebel·lió militar dirigida pel general Franco. Un llegat en format de cartes, dietaris i memòries que s’han conservat en mans de les famílies o de particulars i dels arxius de la ciutat –principalment a l’Arxiu Històric de Sabadell i a l’Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach–. Alguns d’aquests dietaris i memòries han vist la llum en format de llibre, que també s’exhibeixen a la mostra.

L’exposició treu a la llum les històries de vida de desenes de persones que van veure trasbalsades les seves vides per aquells fets i, de retruc, la de les seves famílies. Totes tenen un tret comú: ens han deixat el seu testimoni per escrit o, fins i tot, també en format oral. Tot plegat amanit amb les cartes, dietaris i memòries originals d’aquests testimonis, com també amb alguns objectes del fons del Museu d’Història i alguns objectes personals de diversos dels protagonistes.

Una mostra dividida en diversos àmbits

La primera part de l’exposició introdueix en la contraposició de dos moments històrics clau: l’esclat de la guerra en un context de democràcia republicana i, al final, la imposició d’un nou règim, el de la dictadura franquista. Les imatges evoquen paisatges i escenaris rellevants d’aquell període. Tot seguit es desgranen les primeres històries de vida dels protagonistes d’aquells fets, contraposats de vegades, altres fent-se companyia, per circumstàncies i motius diversos.

El següent àmbit és un audiovisual que recull el testimoni de dues persones que van viure aquell període, les quals ja no es troben entre nosaltres però que han deixat la seva memòria parlada i visualment solcada i madurada pel pas del temps.

En tercer lloc, hi ha un espai calidoscòpic on eclosionen i es multipliquen les històries personals dels testimonis de guerra i postguerra. Es ressenyen les històries de vida, amb una mostra del seu llegat escrit, de les persones següents:

Josep Ballester Castellet; Joan Bistuer Espias; Miquel Carreras Costajussà; Joan Casablancas Ventura; Salvador Codina Fatjó; Conrad Crespí Vergés; Jaume Cusidó Llobet; Moisès Figueras Sallarès; Cèlia Garolera Riera; Eduard Garrigós Soler; Joan Graells Sorribes; Marc Aureli 4 Graupera Vergés; Isidre Guri Toneu; Salvador Junoy Prunés; Magda Lladó Fuster; Francesca Lladós Castellet; Teresa Lladós Castellet; Joan Llonch Salas; Oleguer Masferrer Casan; Josep M. Oriach Llorens; Lluís Papell Comas; Vicenç Renom Griera; Josep Rosas Vilaseca; Narcís Rosell Rabassó; Josep Royo Solé; Josep Rusinés Vidal; Josep Maria Sabater Casañas; Joan Sala Rovira; Antoni Sala Serra; Pere Sala i Serra; Joan Sallarès Castells; Daniel Sallés Giralt; Joaquim Sanahuja Garriga; Salvador Sarrà Serravinyals; Alfons Soler Llongueras; Josep Tramunt Bussom; Ramon Vidal Claramunt i Gustau Vila Bergadà.

L’exposició es tanca amb un epíleg que presenta un resum de les xifres més significatives de l’impacte de la guerra i la postguerra en la ciutadania sabadellenca, una aportació que es deu a l’historiador sabadellenc Esteve Deu i Baigual i que reflecteixen prou bé una època plena de violència, mort i també de supervivència. Ara per ara, són aquestes:

 6.325 persones mobilitzades per la guerra: milicians voluntaris, reservistes, militars professionals i cossos de seguretat inclosos.

 563 sabadellencs morts o desapareguts al front.

 331 persones mobilitzades en indústries de guerra o serveis essencials.

 733 combatents sabadellencs internats en camps de concentració durant la guerra.

 56 empresaris, professionals liberals, funcionaris i altres assalariats sabadellencs assassinats a la rereguarda.

 36 eclesiàstics residents o vinculats familiarment a la ciutat assassinats a la rereguarda.

 2.652 sabadellencs internats en camps de concentració franquistes, 18 dels quals morts entre 1938-1939.

 12 sabadellencs morts durant la retirada a França.

 Més de 1.300 sabadellencs exiliats.  62 sabadellencs deportats als camps nazis entre els anys 1940-1945, 40 dels quals morts.

 18 sabadellencs executats al Camp de la Bota entre 1939-1943.

 Més de 1.000 sabadellencs sotmesos a consells de Guerra sumaríssims, alguns dels quals amb condemnes a mort executades, entre els anys 1939 i 1950.

Valora el artículo
(0 votos)
Ultima actualización Miércoles, 01 Septiembre 2021 17:10
Jordi Sánchez

Periodista y fotografo, especializado en Deportes y Motor. Más de 20 años informando del mundo polideportivo y por tanto con experiencia y conocimiento de primera mano. En www.jordipress.com puedes encontrar toda la información desde la cercanía y el conocimiento de la matería.

Deja un comentario