Article d'opinió de David Caparrós, soci del Centre d'Esports Sabadell, un mes després de l'ascens a Segona Divisió

Article d'opinió del soci del Centre d'Esports Sabadell, David Caparrós Ruiz, membre de la segona edició de relats sobre el club arlequinat.

Com tots els arlequinats sabem, els anys de glòria esportiva del Sabadell van arribar a la seva fi (de moment...) la temporada 1987/88. Aquell descens a San Mamés seria el preludi d’una gran hecatombe que ens portaria, en temps rècord, de la primera divisió del futbol espanyol a la quarta categoria.

Sembla que a can Sabadell no podem assaborir mai en plenitud l’aroma de la felicitat. Si no són naps són cols. Vam pujar a Segona sense poder anar als play-offs, sense poder celebrar- ho com tocava i després, ni tan sols vam poder anar a la NCA en tota la temporada.

Arlequinats, s’acaba un any completament singular en el que hem pogut viure i sentir la felicitat de veure pujar el Sabadell novament a Segona divisió. Un play-off exprés d’infart que ja quedarà per sempre en els nostres records més bonics i alhora més esperançadors.