Iniciar sesión

Usuario *
Contraseña *
Recordarme

Create an account

Fields marked with an asterisk (*) are required.
Name *
Usuario *
Contraseña *
Verify password *
Email *
Verify email *
Captcha *
Reload Captcha

Les reflexions de Julià Garcia Destacado

By Septiembre 23, 2023 251
Jordi M. Jordi M. Julià Garcia

Julià García Jané (Sabadell, 1950) porta més de 50 anys dels seus 73 de vida com a entrenador. El seu nom és reconegut com un dels clàssics del futbol català. La primera part de la seva carrera va estar estrictament lligada al CE Sabadell durant dues dècades. És una veu més que autoritzada sobre el món dels entrenadors, els futbolistes, el passat, el present i el futur del futbol.

Parlem del seu Sabadell, de noms il·lustres que va tenir al seu costat com Romero, Uribarri, Lino… del futbol d’abans i del d’ara en una entrevista que a ell li agrada que siguin ‘Les reflexions de Julià Garcia’

Com recordes el primer dia com a entrenador?
Era l’any 1972 quan em va agafar en Fèlix Lluch, que mereix un reconeixement molt gran, per agafar el juvenil del Sabadell en l’etapa que Valldeperas n’era el president. Des de llavors, crec que només un any he deixat d’entrenar. Ara porto tres anys al Naisé de Bellaterra amb el futbol 7.

Mig segle a les banquetes. Millor el futbol d’abans o el d’ara?
El futbol ha canviat molt ja en molts aspectes. A mi sempre m’han agradat les innovacions, però clarament el futbol del segle XX al del segle XXI ha canviat força des de la manera d’entrenar. Per exemple l’aparició dels intermediaris que fan que els jugadors ja des del futbol base canviïn d’equip. Tot plegat és quasi impossible que un jugador estigui al mateix club, cosa que abans era habitual.

Vas fer de tot al Sabadell en una etapa que va ser l’última gloriosa a Primera Divisió.
Mira, jo vaig ser en dues etapes, més de 20 anys ja sigui al futbol base, com a segon entrenador o quan feia falta entrenador del primer equip, seccions, coordinador etc.

El ‘Molowny’ del Sabadell que dirien els que ja tenen una edat [Molowny era l’entrenador del Real Madrid que sempre agafava l’equip blanc quan hi havia un canvi de tècnic per acabar la temporada]
Vaig fer de segon entrenador de Poli (Manuel Polinario), Luiche, José Luis Romero, Antonio Olmo, Pedro Mari Uribarri, en dues vegades, Pepe Martínez també en diverses etapes, Lluís Pujol i l’última vegada Naya. Quan fotien fora un entrenador em tocava agafar l’equip i acabar la temporada fins que arribés al següent tècnic.

Amb quins entrenadors es quedaria?
He après de tot amb tots. José Luis Romero va venir del Barça amb idees molt bones. Va ser un innovador i dels primers que va jugar amb tres defenses. Pedro Mari Uribarri també va innovador en la preparació. Lluís Pujol va ser espectacular en el joc i en el ritme de partit que jugàvem. Recordo un partit espectacular al camp del Sestao. Va ser una llàstima que no es tingués paciència. Naya era com era, però no es pot ser negatiu en tot. De l’última època, Antonio Hidalgo va fer molt bé les coses en un moment difícil. Era fonamental que haguéssim continuat a Segona A. Va faltar un punt i crec que la història a Segona A seria diferent.

Què recorda d’aquell futbol base del Sabadell?
Van tenir bones herències, primer del Nico, amb el Joan Cuscó al futbol base amb gent molt implicada com els Gutés, Toledano, Lucas, Carles Franch, Xavi Balada entre altres. Vam jugar tornejos molt importants a Bèlgica i tothom recorda el torneig de juvenils que es va fer amb l’Ajax, Barça i Real Madrid..

Un Ajax, amb el seu amic Louis van Gaal, oi?
Vaig tenir bon contacte amb ell i vaig estar a alguns entrenaments quan entrenava al Barça. Vam fer una certa amistat. Un home seriós, dur, i que tot ho tenia apuntat a les seves llibretes. Ha tingut èxit allà on ha estat.

Fa 35 anys que el Sabadell no és a Primera Divisió. Per què?
D’entrada, el Sabadell per història sempre ha estat el tercer equip de Catalunya darrera del Barça i de l’Espanyol. L’afició és la que ha aguantat sempre durant tots aquests anys. Crec que és fonamental portar una bona direcció esportiva. Fins i tot en un dels moments més difícils quan va estar a un pas de desaparèixer (1993) i amb Soldevilla i jo entre altres vam poder salvar la situació. Vam fer un equip de la casa que va fer gaudir al públic i va aconseguir l’ascens amb Jaurrieta i Cadena a la banqueta i al camp jugadors com Manolo Sánchez, Titi, Manolo Garcia, Montes, Jordi, Manel, Garzón. Jose, Tete, Masip etc. Nois de casa, el que sempre funciona i pel que no han apostat gairebé.

El Sabadell va passar de Primera Divisió a Tercera en 5 anys (1988-1993) amb el doble descens esportiu i administratiu. El filial que havia pujat de categoria plena de jugadors de la casa va ser clau per tornar al 1994 a Segona B.

Com veu als entrenadors d’ara respecte a la seva etapa al Sabadell?
Ha canviat tot. Abans l’entrenador entrenava pràcticament sol o amb un segon i com a molt tenien un fisioterapeuta. Tocava fer de tot, psicologia, scouting, entrenar etc. Ara hi ha una pila de persones al voltant. Té un analista ofensiu, un de defensiu, un per l’estratègia, dos o tres per l’scouting. I jo em pregunto. Ara el jugador està més preparat? L’entrenador té més informació per altres, però al final et distreus. Crec que hi han pocs que sàpiguen llegir els partits. El futbol es com una partida d’escacs, s’ha de buscar com pots atacar millor al rival.

A més del Sabadell, la Grama va ser molt especial, oi?
Quan va entrar Arroyos de president vaig marxar a l’Europa i entre altres vaig entrenar a Manresa, Manlleu, Palamós, Sants, Rubí i Gramanet amb Antonio Morales. Vam tenir molt mala sort i no vam pujar a Segona A. Vam eliminar al Barça a la Copa del Rei i era la primera temporada que hi era Messi. També vaig fitxar a Oleguer que estava al Sant Gabriel.

A les xarxes està molt actiu donant a conèixer els entrenadors. Com va sorgir la idea?
Durant la pandèmia vaig pensar que era un bon moment per recordar grans noms de les banquetes. Hi ha entrenadors que han marcat la nostra història i alguns ja no hi són. La gent ha de conèixer la història de Jaume Creixell, Paco Bonachera, Jaume Olivé i també la qualitat de noms actuals i de la casa com Martí Cifuentes (entrenador de l’Hammarby suec) que un dia estic segur que entrenarà a un equip de Primera. Hi ha entrenadors catalans entrenant per tot el món. Crec que hauria de ser una assignatura per ensenyar la història de tots ells.

Si li dic Torre Marimon que li ve al cap?
(Uff). Era un lloc ideal per entrenar. El camp era una joia i jo era l’encarregat d’organitzar una mica amb l’ajuda d’un avi de Sentmenat que ens ajudava amb els materials. Era una altra època en un Sabadell que va ser el primer a fer campus d’estiu a Mas Badó amb 500 nanos cada estiu i també el primer club que anava a entrenar al CAR de Sant Cugat.

Amb quin jugador es quedaria de tots els que ha vist al Sabadell.
Lino
. L’he vist fer una sèrie de coses que el feien únic. Tenia una tècnica tremenda i quan rebia la pilota ja sabia el que havia de fer. Saura tenia una gran actitud física, Joan Barbarà Roberto Elvira eren golejadors purs entre altres.

Un consell per al Sabadell actual?
És important tenir clar el camí a seguir i anar a totes. Apostar per la cantera sempre dona bons resultats. Hi han d’haver més Astals. Sincerament, no entenc com el Sabadell pot fitxar un lateral dret de 22 anys de Huelva o de qualsevol altre lloc de fora i no mirar abans els defenses de la casa.

Les reflexions de Julià.

Valora el artículo
(0 votos)
Ultima actualización Viernes, 08 Diciembre 2023 15:07
Jordi Sánchez

Periodista y fotografo, especializado en Deportes y Motor. Más de 20 años informando del mundo polideportivo y por tanto con experiencia y conocimiento de primera mano. En www.jordipress.com puedes encontrar toda la información desde la cercanía y el conocimiento de la matería.

Deja un comentario