https://www.isabadell.cat/esports/mes-esports/laia-vidosa-gaudeixo/

Vidosa ens parla a Isabadell.cat d’il.lusió, pressió, passió, caràcter, mentalitat i moltes més coses en una entrevista molt personal.

Que representa aquesta primera convocatòria amb la selecció espanyola?
La primera paraula és il·lusió. La convocatòria de la selecció és un primer pas per on vull arribar. Il·lusió i satisfacció com a resultat després de tantes coses fetes cada dia amb molta constància. És un gran repte per treballar encara més dur i molt millor. Significa agafar confiança vers al meu club, a la selecció i exigir-me a mi mateixa per donar el màxim que puc.

Jugadora d’hoquei i estudiant de Medicina. Tot va connectat, oi?
Tot va en el mateix camí. Soc jugadora d’hoquei des dels cinc anys [ara en té 22] i estudiant de quart de Medicina. Tot m’agrada molt. La sort que tinc és que ho he sabut enfocar en un objectiu comú. Gaudeixo molt de tot el que faig, ja sigui jugar a hoquei, com estudiar Medicina al Taulí.

Quan t’he vist jugar, la sensació que dones és molt potent. M’equivoco?

Tinc caràcter. Soc una persona que quan se li fica una cosa al cap no s’ho treu. Sempre ho dono tot per aconseguir-ho. Quan ho aconsegueixo vull més. Molts cops no em surt bé i soc impacient. Això sí, com ho tinc clar on vull arribar, busco totes les eines per arribar-hi. És un treball llarg i constant fins a aconseguir el meu objectiu.

Com vas començar a jugar a hoquei?
Primer per una amiga i també pels consells de la meva mare que volia que jugués un esport d’equip. Vaig començar al Júnior i cada dia volia més. Anava veure els partits de les grans, i volia ser com elles. Anava a campionats d’Espanya, anava creixent, selecció catalana i espanyola en categories inferiors. M’encanta l’hoquei.

Quin és el teu objectiu?
Vull ser a uns Jocs Olímpics amb la selecció. Aquest és el meu objectiu. També l’any que ve hi ha el Mundial a Terrassa i seria increïble jugar a casa. Posaré tot el que hagi de posar per aconseguir-ho. Pot ser en un procés immediat o a llarg termini. Jo faré la meva feina, donar el màxim fer arribar-hi. Tot el que depengui de mi, ho faré. D’això no tinc cap dubte.

Com definiries el Júnior de Sant Cugat?
Som un gran equip. L’any passat vam guanyar la Copa al millor equip de la lliga – el Club de Campo de Madrid – i fa una setmana hem quedat segones. Ja estem allà per competir amb elles.

Quina diferència hi ha entre la Laia jugadora i la Laia futura metge?
La Laia metge i la Laia jugadora van juntes. Hi ha moltes coses de la Laia metge que són a la Laia jugadora. Tant al camp com a l’hospital soc molt treballadora i dono la meva millor versió. Això és el que més m’agrada.

Com és un dia a la teva vida?
D’entrada, és sagrat, dormir 8 hores, si no no rendeixo. Ho tinc clar. Em llevo puntual. Vinc a classe, faig tres hores de pràctiques, dino, després quatre hores de classe; bereno, després entreno i depèn el dia faig classe a una nena des de fa quatre anys. Entre setmana, toca això i caps de setmana entre partits, germans, amigues i la parella.

Quins són els teus referents?
Santi Cortés. Sempre m’ha acompanyat, sempre una paraula, una ajuda, mai falla. Treballar des de la humilitat i les petites coses. I com a companya tinc molta sort de tenir al costat la Gigi Oliva. És una jugadora i una persona increïble de la que aprens molt i et donen més ganes de millorar.

Què significa, per tu, la paraula pressió?
Per mi, pressió és equilibri mental, físic, interior i connexió amb la gent i amb les companyes. Davant el Polo havia de marcar si o si per continuar a la Copa. Vaig sentir una connexió interna i mental i el meu cap no pensava en altra cosa que marcar el gol. El meu cor bombejava molt fort. Tothom estava mirant i jo sabia perfectament el que havia de fer per marcar. Entrenes per guanyar i la pressió t’ajuda a treure la millor versió. El podia haver fallat, però sabia que l’havia tirat mentalment perfecte.

Es podria dir que tens dos equips, un al Júnior i un altre al Taulí?
Diria que tinc com dues famílies. Al Júnior som una família. No som onze jugadores que són al camp. Som les 18 jugadores més les que estan lesionades i els aficionats. Només s’han de veure els gestos. A Medicina igual, vam començar 300 al primer curs i ara estem separats ja en cinc àrees. La carrera de Medicina és dura, has d’estar molt despert i connectat igual que a l’hoquei.

A l’hoquei són moltes les nissagues. També a la teva família?
Bé en el meu cas som quatre germans. Guillem és el gran i juga a futbol. Jo soc la segona i sí que els meus germans petits, la Mireia i l’Arnau, també hi juguen.

Quin missatge t’agradaria donar per acabar aquesta entrevista?
Tinc clar que vull ajudar d’altres persones i per exemple aquesta entrevista és una oportunitat. Si vols fer alguna cosa, intenta-ho i que res et tiri enrere. Si vols fer alguna cosa que res et tiri enrere.

Laia Vidosa. Treballar dur per un somni.