https://www.isabadell.cat/esports/waterpolo/marta-cabanas-arbitra-waterpolo/

Parlem amb la Marta dels seus inicis, amb els seus pares també esportistes, que sempre van apostar pels esports en l’educació dels seus tres fills, i de la realitat de l’arbitratge, en aquest cas del waterpolo.

Com recordes la teva etapa com a nedadora al CN Sabadell?
De ben petits els pares sempre ens han inculcat que havíem de fer esport i sobretot, la natació. Vam arribar al Sabadell fins els 16 anys. Recordo com l’objectiu estava focalitzat en la competició. Per un costat tinc bons records perquè tenia bons resultats però per altra em sabia greu veure companys que entrenaven tant com jo i no tenien resultats. Crec que érem massa joves per gestionar aquell nivell de pressió. La càrrega de treball feia que sortissin els resultats però mancaven eines perquè els nedadors estiguessin mentalment preparats. Internament, vam tenir molts conflictes i el segon any de cadet vaig decidir plegar. Estava saturada.

De la natació al waterpolo. D’un esport individual a un col·lectiu. Com va ser el canvi?
Vaig marxar al CN Terrassa i allà vaig estar dos anys al juvenil i dos al primer equip. L’equip acabava de pujar a Divisió d’Honor i em va anar bé per agafar experiència, jugar i tenir més minuts. Després ja quan vaig començar la universitat, vaig haver de deixar-ho perquè no m’ho podia combinar amb els entrenaments i ho vaig deixar. Tinc bona relació amb el Xavi Pérez, que continua com a entrenador al Terrassa.

I quan va començar la teva passió per l’arbitratge?
Allà mateix. Als 17 anys vaig fer el primer curs d’àrbitre perquè ja sabia que la meva carrera com a waterpolista era a prop de finalitzar i volia continuar vinculada a l’aigua. Realment, em vaig enamorar de ser àrbitra, per responsabilitat, pressió, joc i ensenyar als altres. Estimo molt el que faig. Ja sé que comportava coses negatives com els insults des de la grada i tal, però m’agrada molt el que faig.

Es evident que hi ha més insults que aplaudiments cap un àrbitre. N’hi ha més per ser dona?
Soc dona i soc àrbitra. Ens insulten igual a homes i dones però sí que el to de la protesta es diferent. Quan vaig començar érem poques àrbitres i ara ja en som algunes més. Insulten pares i mares per igual. El que pitjor porto és quan una dona m’insulta i em crida ‘Vete a fregar‘ o ‘tens ungles perfectes, però no tens ni idea de xiular’. Si les dones volem que ens respectin i que ens tractin per igual, tenim un problema si nosaltres mateixes ens autodiscriminem. Al principi, normalitzes que et protestin però no hauríem de permetre. Realment estem desemparades. No hi ha protocol per eradicar i denunciar aquestes protestes.

Ara mateix ets l’única àrbitra a Europa. En poc temps ja ets un referent?
Referent? Uf igual sí. El que està clar és que he tingut la sort de trobar una passió a l’arbitratge i em va bé i també fer-ho correctament. He estat al lloc indicat i al moment oportú. El 2020 vaig aprovar l’examen per ser àrbitre internacional. El 2021 ja vaig debutar a l’Europeu femení sub15 a Hongria on vaig xiular la final. I aquesta temporada he xiulat per primer cop un partit de la Champions masculina – Ferencvaros-Dinamo Tbilisi-. A aquesta piscina no es creien que jo era l’àrbitre. I també aquesta temporada he xiulat la segona fase de l’Eurolliga femenina a Hongria i també a Budapest, el partit de quarts entre l’UVSE i el Kirishi rus la passada setmana.

Podies xiular al Terrassa i, en canvi, no al Sabadell. Almenys ara sembla que ha canviat la cosa.
El Sabadell és el club de la meva vida esportiva com a exnedadora i a l’equip masculí juga el meu germà Sergi. El Terrassa era el meu club on havia jugat a waterpolo. Fins fa pocs dies ( i a més en un derbi) mai havia pogut xiular un partit al Sabadell, i sí al Terrassa. Jo vull arbitrar a tots els equips i entre ells, al Sabadell perquè ha estat durant molts anys el millor equip i vull xiular els millors. Vull, perquè arbitrant els millors partits ho puc fer millor i també més experiència a Europa. He xiulat una final de Copa del Rei i, en canvi, no he pogut xiular cap final de la Copa de la Reina, perquè sempre hi és el Sabadell. El que sí que vull deixar clar és que no vull arbitrar al meu germà Sergi i ho veig lògic.

Quants àrbitres sou?
A la Lliga Nacional, que són quatre categories som 98 àrbitres. Una desena part som dones.

Hi ha discriminació si xiules per exemple a Divisió d’Honor Masculina o Femenina?
Hi ha sobre la mateixa competició. No per ser home o dona. Un àrbitre guanya 90 euros si xiula un partit de Divisió d’Honor masculina; 65 si és de Primera masculina i 60 de Divisió d’Honor femenina. Estem parlant que la màxima categoria femenina, amb quatre equips que juguen en Europa i amb una lliga que ara mateix és molt més forta que abans. Els àrbitres no xiulem pels diners. El problema en aquest cas és que fins i tot a la segona categoria masculina es dóna més importància que a la primera femenina. Espero que s’arregli.

No són quantitats per dedicar-se professionalment.
Així és. Tots els que estem arbitrant ho fem perquè ens agrada. Jo porto ja temps, treballant a l’empresa del meu pare, Poliwin Software, que treballem per entitats esportives i d’altra banda, ja veus que m’agrada portar les ungles pintades, també estic amb el meu germà Víctor a Sabadell a la meva franquicia de Nails and friends. Per mí, arbitrar és ser en contacte amb un món que m’agrada.

Què ens pots dir dels teus germans Víctor i Sergi?
Sempre hem estat lligats al waterpolo. Hi havia una època que els nostres viatges familiars de vacances tenien relació amb algun campionat que juguessin els meus germans a Istanbul o a Grècia per exemple. El Víctor -el gran dels germans – ara és el Sant Andreu d’una altra manera com ho feia abans quan jugava al Sabadell, al Terrassa o a Catalunya. El Sergi -el petit dels germans- està molt bé, molt motivat. El Sabadell fa temps que està jugant bé i tenen possibilitats de guanyar el títol europeu.

Com a dona en un món d’homes dintre de l’arbitratge, que pots dir ara que arriba el 8 de març, dia que a més és el teu aniversari?
Poc a poc cada vegada hi ha més dones àrbitres. Que hi hagi més és una feina de tots. Ara és un bon moment perquè les noies comencin. Estem en un punt en què podem trencar barreres. Seria fantàstic que hi hagués un 50 per cent de dones o almenys que hi hagi el 20-25 per cent. Perquè això passi s’ha de treballar perquè les noies vulguin entrar i que es sentin acompanyades. Els equips femenins han aconseguit tenir l’èxit esportiu i ara perquè no, les àrbitres?

Entre tants insults hi ha també moments pel reconeixements com les felicitacions d’Elvis Fatovic, entrenador del CN Atletic Barceloneta i de Xavi Pérez, el seu ex-entrenador al CN Terrassa.