https://www.isabadell.cat/esports/waterpolo/olga-domenech-waterpolo-va-ser-etapa-meravellosa/ 

Domènech continua lligada al món de l’esport i també al món dels negocis amb la cafeteria Sucre Cafè a Barcelona. En aquesta entrevista recordem el passat tant a l’aigua com quan es va oferir com a voluntària per ajudar durant la pandèmia i el seu present i futur.

Com vas viure la sisena Copa d’Europa del CN Sabadell?
La meva experiència em deia que qui organitza les finals guanya i així va ser. Les altres Champions que van jugar a casa les van guanyar i això s’ha demostrat sempre que és important. A més, el Mataró va anar tot el partit a remolc. Malgrat això va tenir l’oportunitat d’empatar, però el Sabadell està molt acostumat a jugar aquestes finals. És una gran notícia que dos equips catalans juguessin la final.

Quin balanç fas de la teva carrera com a waterpolista. Vas fer història al Sabadell.
El balanç és molt positiu. Més enllà dels títols obtinguts, el que m’emporto són les vivències, tan bones com dolentes. Amb les bones gaudeixes, amb les dolentes n’aprens molt. He passat per totes les etapes, des del principi quan ens fotien pallisses en les primeres fases d’Europa fins a guanyar-la cinc cops amb el Sabadell.

I l’última etapa al Terrassa?
I al final de la meva carrera com a waterpolista, haver ajudat al Terrassa a aconseguir fites històriques com classificar-se pels play-off i aconseguir plaça per jugar a Europa, ha estat la cirereta del pastís per a culminar una etapa meravellosa de la meva vida.

Què és el millor i el pitjor que has viscut en el waterpolo?
El millor crec que és la temporada que assolim la primera Copa d’Europa. El pitjor, recordo haver-ho passat molt malament l’última temporada a Sabadell.

Com recordes la primera Champions contra Orizzonte?
Ho recordo d’una forma brutal, no només el moment de guanyar-la. També tinc molt present quan obtenim el passi a la que seria la primera Final Four tot el que va significar en aquell moment.

       2011-2014-2016 Tres de les Champions

Ets la capitana de les cinc primeres Champions. La primera amb 23 anys. Què vas sentir fent història?
Molt orgull d’aquell equip que vàrem crear i vàrem poder mantenir al llarg dels anys, fins que va canviar la Junta i va dividir el cor dels fonaments d’aquell equip.

Això va ser una les coses que et va fer entrar a la precandidatura de Joan Reixach a les eleccions de l’any passat?
En Joan m’ho va proposar i em va presentar l’equip i tot el programa. Un equip molt potent i preparat per poder ajudar el club a sortir de la crisi en la qual es troba. Les idees caçaven amb els meus principis i vaig decidir incorporar-me a l’equip.

Han passat tres anys de l’inici de la pandèmia. Llavors vas ser voluntària al Parc Taulí. Com ho recordes?
Va ser una gran experiència i gran aprenentatge. Vaig passar moments molt durs i alguns moments molt gratificants. Recordo que quan va començar el confinament, em vaig quedar sense poder obrir el meu negoci i sense poder entrenar. Després d’una setmana a casa vaig parlar amb diferents institucions i finalment amb l’exalcalde Juli Fernández, que en aquell moment era delegat del Govern. Ell em van posar en contacte amb el Parc Taulí i vaig començar a treballar fent torns de 12 hores on com et deia vaig viure moments de tot. La companyonia va ser molt gran.

Com és la teva vida després d’acabar de jugar al waterpolo la temporada passada?
Estic en un moment molt dolç. Tant en l’àmbit professional com pel que fa a l’esport. Porto una cafeteria que es diu Sucre Cafè a Barcelona i hem aconseguit trobar un molt bon equip de persones que fan funcionar la cafeteria. Això m’ha permès disposar de més temps per mi. A l’estiu passat vaig descobrir el busseig i a l’hivern he descobert el pàdel. Quan la feina m’ho permet dedico molt temps a aquestes activitats. Amb el pàdel, he trobat la motivació d’aprendre per poder competir.