Fins i tot vas dir que no et llençaries més a l’aigua.

Vaig estar mesos sense llençar-me a la piscina, però l’aigua  m’agrada molt. És un hàbit de la meva vida molt necessari. Volia fer d’altres coses,  d’altres esports, però ja veus, m’agrada molt nedar amb el sol que fa.

Com et vas sentir diumenge passat quan el Club va guanyar la primera copa sense tu.

Malament, en el sentit que era el primer partit de waterpolo que veia en directe. Les meves companyes de sempre, especialment la Laura i la Mati.

També t’estalvies els durs entrenaments de pretemporada.

Sí sí, (riu). Ara, agraeixo no fer els entrenaments com quan tocava fer el ‘paleo’.

Vas ser la primera waterpolista mediàtica, millor jugadora del món el 2013 i una mica el primer referent.

El que ha fet aquest equip en els últims anys ha sigut extraordinari. Hem aconseguit ser el referent en un esport com el waterpolo que sempre es parlava en masculí. Durant la meva carrera he passat per molts equips i he conegut moltes jugadores i per això sempre que em tocava parlar en una entrevista ho feia en nom del waterpolo femení. Recordo el 2003 al Mundial de Barcelona, hi havien jugadores que combinaven esport i treball. El Club va apostar pel waterpolo femení i hem demostrat que l’aposta va ser bona.

Tens una neboda mediàtica que ha estat en tots el èxits des que va néixer. La família, fonamental en els bons moments i els dolents, no?

Sí, l’Ariadna va néixer el 2013 i en aquests 3 anys... ¡com ha crescut!,  sempre surt a totes les fotos. També els més petits, el Marc i el Nil. La família ha sigut important sempre. De petita quan m’acompanyaven a la piscina, al costat en els èxits i aquest estiu amb tot el que he arribat a plorar sempre han estat. La Tània, el meu germà, els pares. Per això també va ser especial al sopar del Club. Són, el pilar fonamental de la meva vida.

I ara la Jennifer de l’aigua a un despatx. Quina és la teva tasca?

És el que pitjor porto estar en un despatx, sóc molt activa. És el que toca. Seriosament, estic molt contenta de treballar per la Fundació del Club amb projectes d’obra social, per la gent gran, etc... Explicant la meva experiència, en l’àmbit personal de tots els anys de waterpolo. Estic en ‘modo Esponja’ aprenent de tota la gran estructura del Club.

Al desembre el Club celebra el Campionat d’Espanya de natació. L’any 2014 vas estar a punt de guanyar l’or en 50 esquena. Podries repetir-ho?

No no (riu). No ho penso. Encara que ara nedo a la piscina, però res de competir. Aquell cop, va sorgir la idea de nedar aquesta prova. Al principi, quan nedava la natació era amb tensió. En aquell moment era per passar-m’ho bé. Va ser un ‘subidón’ guanyar, encara que em van desqualificar.

Has rebut molts missatges, fins i tot d’una de les teves grans rivals, la italiana Tania di Mario.

He rebut molt afecte durant aquests mesos. De Tania, no m’ho esperava per tota la rivalitat que hem tingut durant tota la nostra carrera. Va fer tot el possible per comunicar-se amb mi i li estic agraïda.

Jenny, waterpolista

El día després de l'esportista

Un dels moments més durs per un esportista és quan li toca retirar-se. «És molt dur. Crec que en general per nosaltres mateixos ens hem de preparar més per aquest dia després, quan estàs acostumat tota la vida a fer el mateix». 

La Jennifer a més de la seva tasca a la Fundació del Club s’està formant amb dues carreres. «Estic fent un Grau de Comunicació  per la UCAM i un Master en Gestió Esportiva al Johann Cruyff Institute, que la veritat em sembla superinteresant». La setmana passada va donar una conferència amb nens en un acte sobre ‘la Llet i la infància. «Sí em van trucar i m’ho vaig passar molt bé. M’agrada xerrar i explicar les meves experiències que he viscut i compartir-ho». 

Per tots aquells que vulguin saber més:  www.jenniferpareja.com