L’OAR es va classificar segon a la lliga regular amb 46 punts, un menys que el líder Mislata, a qui va guanyar els dos partits. Va jugar una eliminatòria davant l’Aiala Zarautz en un emocionant play-off amb triomfs per 31-30 i 23-24 que van donar l’accés a aquesta fase final. Parlem amb la Carol Carmona d’una temporada espectacular.

Passi el que passi a Roquetas, la temporada és molt bona.
Tenim l’ambició com a equip i com a club d’anar a totes. Vam ser subcampiones de la Supercopa catalana. Va ser un premi jugar la final contra un equip de màxima categoria després de guanyar el Sant Quirze a casa [està una categoria per sobre]. A la Lliga hem competit molt bé. Hem fet la feina ben feta perquè la gent estigui contenta i orgullosa de l’equip.

Parles d’ambició. L’objectiu era l’ascens?
Hem de ser realistes. Hi ha gent que quan comença la temporada es posa el llistó molt alt. Jo soc cauta i sí que volia ser a la part alta de la classificació. Un cop classificades i després de passar la primera fase ja ho teníem molt clar. La gent està endollada i ja hem vist als partits difícils que estem capacitades per pujar sense cap mena de dubte.

Com definiries l’eliminatòria davant l’Aiala Zarautz?
Va ser molt treballada. Vam començar amb molts nervis en el primer partit a casa on vam arribar a perdre de 6. Vam demostrar que som capaços de donar-li la volta i vam guanyar d’un a l’últim minut. A la tornada va ser al revés. Ens vam posar guanyant de set i ens va tocar patir fins al final amb la reacció del rival. Vam demostrar també la nostra capacitat per patir i aguantar per guanyar també d’un.

Janna Sobrepera i Merce Buxó van ser clau a Zarautz però tot l’equip va sumar oi?
Estic molt orgullosa de tot l’equip de com ha treballat des que vaig arribar a l’OAR. Pujar de categoria seria el màxim que he fet com a entrenadora. Sempre dic que no és una cosa de noms sinó de totes les 15, 16, 17 jugadores que entrenen cada dia. Som una família i això es nota a la pista on hem jugat superbé. Els gols de la Janna, la Maria, la Paula, la Mireia, no arribarien sense la feina de la Irene, la Berta i totes les jugadores que formen el nostre equip.

No es casualitat que l’any passat el masculí fes el play-off i ara el femení.
Més enllà dels bons resultats dels primers equips, darrere hi ha un gran treball que s’està fent des de la base. Nosaltres ens nodrim dels equips de baix i es nota la gran tasca que s’està fent i més venint d’una època complicada amb la pandèmia. Tenim moltes facilitats pel que fa a club i a la junta. Les jugadores estan gaudint, es nota que estan còmodes. Entrenem bé i juguem bé.

Parlem de la fase final. Primer part, divendres (20 hores) contra l’amfitrió
Personalment m’agrada començar contra l’amfitrió. Tant les jugadores com jo estem molt confiades i no tenim por. Hem d’anar amb molta cura perquè tant Roquetas com Ikasa i Mislata són equips molt bons. Tots els que hem arribat fins aquí és perquè ens ho mereixem.

Només hi haurà 15 hores entre el segon i el tercer partit. Com ho veus?
Ara mateix només penso en el primer partit i després al segon i si el diumenge toca matinar i farem i sortirem a guanyar. Estem preparades i amb moltes ganes de jugar i el calendari és el que és. Sabem com juguen els rivals com Roquetas i Ikasa que tenen un joc poder més físic i poder Mislata és el més complet entre els rivals.

L’últim partit és contra el Mislata. Hi haurà una tercera victòria?
Tenim una rivalitat molt bona amb elles. Són un equip que està pensat per pujar i que tenen jugadores determinants igual que nosaltres. Van ser líders del nostre grup. Nosaltres les vam guanyar tots dos partits, però ara és una altra història, elles voldran guanyar i nosaltres repetir.

Tan de bo sigui així.